Prolapse uterí
Què és el prolapse uterí?
El prolapse uterí es produeix quan l’úter, l’òrgan on es desenvolupa el nadó durant l’embaràs, es desprèn i cau sobre el canal de la vagina a causa del debilitament dels músculs i dels lligaments que el sostenen. Altres òrgans, com els ovaris i la bufeta (cistocele), també es poden desprendre a causa del debilitament dels teixits de la pelvis.
Normalment es produeix en dones que han tingut un o més d’un part vaginal. També el poden causar l’envelliment i la manca d’estrògens que comporta la menopausa. Altres factors de risc són la tos crònica i l’obesitat, ja que incrementen la pressió a la pelvis, i també els tumors pèlvics, encara que aquests són poc comuns.
Pot ser lleu, moderat o greu segons el grau de descens de l’úter. En els casos més greus, aquest òrgan sobresurt més enllà de l’obertura vaginal.
Quins símptomes produeix?
El prolapse uterí pot condicionar l’activitat quotidiana de la dona i ocasionar molèsties que empitjorin la seva qualitat de vida. Els símptomes més freqüents són:
- Sensació d’estar asseguda en una bola petita
- Relació sexual difícil o dolorosa
- Ganes d’orinar freqüents i necessitat urgent i sobtada d’orina
- Lumbàlgia
- Infeccions continuades a la vesícula
- Sensació de pesadesa a la pelvis
- Sagnat vaginal o augment del flux vaginal
A partir dels 45-50 anys, amb l’inici de la menopausa, el percentatge de dones que viuen condicionades per aquest tipus de molèsties és bastant elevat, encara que moltes no ho comuniquin per pudor o vergonya. Amb les noves tècniques quirúrgiques, el prolapse uterí es pot resoldre satisfactòriament en la majoria dels casos, un cop comprovat el bon estat de salut de la dona.
Quin és el millor tractament?
Durant anys, el prolapse uterí s’ha tractat amb la introducció d’un pessari vaginal, un dispositiu per sostenir l’úter, encara que últimament la intervenció quirúrgica s’ha demostrat més eficaç. Els pessaris requereixen una neteja periòdica i en alguns casos poden irritar la paret vaginal, interferint en les relacions sexuals.
En un elevat percentatge dels casos, es pot resoldre amb una senzilla intervenció quirúrgica que consisteix en la col·locació d’unes malles de polipropilè que subjectarà aquest òrgan. També es pot optar per una histerectomia, és a dir, extreure l’úter i arreglar les estructures que el suporten.
La pacient pot ser anestesiada de cintura cap avall (anestèsia peridural) o bé amb anestèsia total. El període post-operatori és de dos a quatre dies, podent tornar a fer vida normal a les dues setmanes.
Evidentment, aquest tipus de tècniques requereixen de personal experimentat, per la qual cosa és imprescindible anar a un centre mèdic que compti amb totes les garanties. Després de la intervenció, la dona gaudirà de nou de llibertat per a realitzar tot tipus d’activitats i podrà gaudir de nou amb les seves relacions sexuals.