La pràctica d’exercicis de Kegel al sòl pelvià ajuda a reduïr la incontinència urinària
Els exercicis de Kegel o exercicis per a millorar la contracció del múscul pubià, estan indicats per aquelles dones que requereixen enfortir els músculs pelvians, i estan recomanats per evitar alteracions freqüents com la incontinència urinària. Reben aquest nom pel Doctor Arnold Kegel, qui va desenvolupar aquests exercicis per les seves pacients a la dècada de 1940 com a mètode pel control de la incontinència urinària de la dona, sobretot després del part.
Hi ha casos en que els músculs del sòl pelvià i les de l’esfínter no són suficientment freqüents per evitar petites pèrdues durant l’esforç. Hi ha varies maneres de realitzar els exercicis de Kegel, però totes es basen en contraure i relaxar el múscul pubià (també conegut com múscul del sòl pelvià) repetides vegades, amb l’objectiu d’incrementar la seva força i resistència, i així prevenir o evitar la incontinència urinària i altres problemes relacionats amb ell. Un dels exercicis consisteix en contraure el flux d’orina durant sis segons, i la represa de la micció durant sis segons més.
Segons publica el New York Times(*) el passat dimarts, varis estudis confirmen que la pràctica d’aquests exercicis pot ajudar a controlar la incontinència urinària. A una publicació de la revista Gerontology, on surt un estudi en el qual van ser tractades amb exercicis vaginals la meitat del grup de dones amb incontinència d’una residència d’ancians, el resultat fou un augment de la força del sòl pelvià en aquelles dones que se’ls havia practicat l’estudi.
Són molts els motius pels que es pot atrofiar els músculs pelvians: falta d’entrenament i ús, embaràs i posterior part, edat, sobrepès, infecció urinària crònica,… A través dels exercicis de Kegel es podria notar una milloria en un termini breu de temps, sempre i quan aquests es practiquin adequadament i de forma regular.
La nostra experiència, tan en el post- part com a les etapes de climateri i menopausa reafirma la idea de que els exercicis de Kegel realitzats amb metodologia i constància aporten importants millories en pèrdues d’orina lleus. Tot i així, quan el problema és de llarga evolució o bé els trastorns són conseqüència de parts traumàtics o per dèficit de col·lagen, la cirurgia, mitjançant malles sub- uretrals, segueix sent la millor alternativa per la pacient incontinent.
(*)http://www.nytimes.com/2011/03/08/science/08qna.html