Mitjançant un test m’han detectat el VPH positiu, i no sé si és perillós

Mitjançant la detecció de l’ADN del Virus Papil·loma Humà en una mostra de cèrvix uterí, s’identifiquen les persones en un període inicial de la infecció. Però com que la majoria d’aquestes es resolen espontàniament i que només una petita quantitat de dones infectades desenvoluparan lesions clínicament rellevants, un únic test positiu d’ADN viral no justifica cap plantejament terapèutic. Només identificarà un major risc si aquesta infecció és persistent durant un llarg període de temps.

Però ara estic preocupada

És normal aquesta preocupació, ja que el fet de conèixer que hi ha una positivitat al virus, pot arribar a crear situacions inusuals i innecessàries que porten a sol·licitar visites seriades més freqüents, per intranquil·litat i falta d’informació complicant encara més el tema. En la majoria de casos i especialment en les dones joves menors de 30 anys, la lesió es resol espontàniament i la desaparició del virus és més o menys immediata.

Quan he de preocupar-me?

Si a més del test VPH positiu, hi ha una alteració en la citologia cervicovaginal, haurà de seguir els controls que li indiquin. En la majoria de casos l’opció preferent és una colposcòpia que permet una exploració detallada del tracte genital inferior amb l’objectiu de localitzar la zona on poder practicar una biòpsia i així establir el diagnòstic i orientar el tractament.

La finalitat és identificar els casos de possibles lesions perilloses, perquè no passin desapercebudes i alhora minimitzar els riscos d’aplicar tractaments innecessaris.

Quan desapareixerà la infecció?

La història natural de la infecció per VPH, inclòs el model de transmissió del virus, el desenvolupament de la infecció persistent, l’eliminació del virus i la interacció amb el sistema immune es coneix poc. Actualment, no existeix una definició establerta de quan una infecció pel VPH es considera persistent.

És molt més freqüent la desaparició de la infecció que la seva persistència. A la pràctica, es defineix una persistència com la detecció d’aquest tipus viral en dos o més determinacions realitzades en un període de temps d’un a dos anys. Es coneix que la persistència de la infecció durant més de sis mesos, passa en menys del 50% de les dones infectades per VPH amb citologia normal, i només persistirà la infecció en el 7% de les mateixes després de 5 anys.

El 90% de les dones amb VPH o lesions cervicals de baix grau (LSIL o CIN1) aconsegueixen eliminar la infecció i normalitzar l’epiteli cervical durant els dos primers anys després de la infecció.

Puc saber quan m’he contagiat?

La durada mitjana de la infecció per VPH és variable segons els diferents estudis, pot oscil·lar entre 6-12 mesos i 2 anys. És clar que és de més llarga durada en els VPH d’alt risc que en els de baix risc. També es troben diferències marcades entre el VPH 16 i el VPH 18 i la resta de genotips virals. La durada de la infecció és difícil de determinar ja que varia segons es consideri la infecció incident (d’adquisició recent) o la prevalent (la que es desconeix el moment de l’adquisició) i a més s’han d’afegir les possibles re-infeccions. A més quan apareix una alteració en la citologia cervical, no sabem si la infecció viral precedia en molt temps a la mateixa, ja que és una dada gairebé impossible de conèixer, en poder existir virus sense lesió aparent i que aquest desaparegui espontàniament.

Què passa amb el VPH 16 i 18?

Existeixen aproximadament més de 120 genotips de virus diferents, i entre ells aproximadament una tercera part infecten les cèl•lules del epiteli anus-genital. Els tipus d’alt risc oncogènic (VPH-AR), s’associen a malalties malignes de l’aparell genital i contribueixen al desenvolupament del carcinoma de coll uterí, encara que aquesta progressió cap a la malignitat és poc freqüent i passa quan la infecció és persistent i aproximadament en menys de l’1%. Entre els genotips d’alt risc oncogènic, els més prevalents són el 16 i 18, més es relaciona causalment amb el 90% dels càncers del canal anal, amb el 40% dels càncers de vulva i penis i amb el 12% dels or-faringis.

Els VPH de baix risc oncogènic, tipus 6 i 11, es detecten aproximadament en un 90% de les berrugues anus genitals.

La infecció persistent per genotips d’alt risc durant més d’un any multiplica el risc de desenvolupar una lesió d’alt grau.

 VACUNES

Els assaigs clínics han demostrat l’eficàcia d’aquestes vacunes en la prevenció d’infeccions cervicals incidents, transitòries i persistents causades pels VPH 16 i 18 així com per les alteracions citològiques i lesions cervicals associades a aquests virus. També presenten protecció creuada davant altres tipus altament oncogènics.

La recent introducció de les vacunes profilàctiques contra el VPH permetrà en els propers anys una notable reducció del càncer de cèrvix i de la patologia relacionada amb el VPH entre la població vacunada. Han demostrat també la seva eficàcia en la prevenció de lesions en genitals externs en homes.