Embaràs i part
Control de l’embaràs
Durant l’embaràs és necessari el control del fetus i de la mare. La freqüència dels controls pot variar segons hi hagi complicacions o factors de risc que posin en el perill l’embaràs.
Generalment, a l’inici de la gestació els controls es realitzen cada 4 o 6 setmanes, fins arribar a l’últim mes d’embaràs on s’incrementen i es realitzen cada 1 o 3 setmanes. Si han passat ja les 41 setmanes, les revisions o controls es realitzaran d’una a tres vegades per setmana.
Per a un adequat control de l’embaràs, i en funció de la història clínica de cada pacient o les seves pròpies creences, disposem de diverses proves a realitzar, prèviament consensuades amb la pacient.
Les proves més habituals per al seguiment d’un embaràs i sobretot per al seguiment de l’estat del fetus que es podrien realitzar en cas que es considerés necessari i sempre amb el consentiment de la mare, són:
EL TRIPLE SCREENING
És una prova opcional que es practica entre les 15-17 setmanes, si la mare i l’equip mèdic ho creu necessari. Consisteix en una determinació en sèrum matern d’alfa-fetoproteïna i gonadotropina coriònica humana combinat amb altres factors per calcular l’índex d’estimació de risc per a Síndrome de Down. La sensibilitat de detecció d’aquesta prova és aproximadament el 65%.
EL EBA SCREEN
Consisteix en la combinació d’una ecografia i una extracció de sang de la mare. El resultat permet calcular el risc que té el fetus de patir Síndrome de Down. La sensibilitat de detecció d’aquesta combinació de proves és aproximadament del 70%.
TEST PRENATAL NO INVASIU
Consisteix en una prova no invasiva, és una analítica de l’ADN fetal lliure present en el plasma matern. Permet avaluar alteracions en els cromosomes 21, 18, 13 i X causants de patologies com a Síndrome de Down, Edwards, Patau i Turner. Si el resultat és de baix risc no es descarta al 100% a possibilitat de patir una d’aquestes patologies. Si el resultat indica una probabilitat d’alt risc, es recomana realitzar una altra prova en líquid amniòtic.
L’AMINOCENTESI
Es tracta d’una tècnica invasiva que consisteix en l’extracció de líquid amniòtic amb la introducció d’una agulla a través de l’abdomen i l’úter. Només se sol realitzar en funció del resultat obtingut en el Screening i en consens de la mare i l’equip mèdic. No és un procés dolorós i se sol practicar a les 14-20 setmanes de gestació.
Part natural o cesària
En el part natural, un cop iniciades les contraccions es dilata el coll de l’úter per deixar pas al nadó que sortirà per la cavitat vaginal. Aquesta funció la realitza el cos per processos naturals i sol ser de ràpida recuperació. A més, mitjançant part natural hi ha un risc d’infecció pels punts en cas d’episiotomia molt baix.
La cesària, en canvi, és una incisió quirúrgica a l’abdomen, s’obre l’úter i s’extreu el nadó. El part per cesària, serveix per evitar complicacions per al nadó en el moment arribar al món. Hi ha més risc d’infecció que en un part natural a causa de que es intervenen diferents capes de teixit i a més la recuperació és més lenta i dolorosa. Cal destacar que, en algunes ocasions en necessària per decisió mèdica per evitar problemes per al nadó, mentre que en altres casos és la mare qui decideix que vol un part per cesària.
- En el part natural el dolor es concentra en el mateix moment del part, en canvi en la cessaria el dolor apareix després.
- El part natural en general i en especial en les mares primerenques sol ser molt més lent que una cesària que sol durar al voltant d’uns 30-40 minuts.
- La recuperació és molt més ràpida si es tracta d’un part natural.
- Hi ha un menor risc de patir incontinència en un futur si es tracta d’un part per cesària.