Cistocele
Què és el cistocele?
El terme cistocele pot sonar estrany o desconegut, però moltes dones, malauradament, coneixen el seu significat ja que han de tractar aquest problema a diari. En termes mèdics, cistocele és la caiguda de la bufeta urinària al canal de la vagina pel debilitament o la ruptura del sòl pèlvic.
A mesura que passen els anys, el conjunt de músculs i teixits que donen suport a l’úter, la vagina, la bufeta, la uretra i el recte perden elasticitat i pot produir-se el prolapse d’alguns d’aquests òrgans.
Quines són les seves causes?
Hi ha diversos factors que contribueixen al deteriorament del sòl pèlvic:
- Parts vaginals complicats en els quals ha hagut esquinç del perineu o ha estat necessària la utilització de fòrceps, així com parts múltiples.
- Pressió excessiva en l’abdomen, per exemple, en casos de restrenyiment crònic, tos crònica o alguns tipus d’activitat física continuada.
- Disminució del nivell d’estrògens que es produeix a la menopausa.
- Aixecar pesos de forma habitual.
- Tenir els teixits de la pelvis febles, una situació que és més freqüent en les dones blanques i asiàtiques que en les de raça negra.
Quins símptomes produeix?
El cistocele pot ser lleu, moderat o greu, segons el grau de descens de la vagina. Els símptomes més freqüents són:
- Dolor o pressió al baix ventre
- Notar un bony a la zona genital
- Dolor en les relacions sexuals
- Dolors a la zona sacre-lumbar
- Restrenyiment i incontinència urinària
Tots ells condicionen el dia a dia de la dona i suposen una disminució de la seva qualitat de vida. A partir dels 45-50 anys, amb l’inici de la menopausa, el percentatge de dones que viuen condicionades per aquest tipus de molèsties és bastant elevat. En el cas d’haver tingut parts traumàtics, els símptomes apareixen de més jove.
Malauradament, tant la incontinència urinària com la resta de símptomes han estat tabú entre moltes generacions de dones. La majoria no s’atrevia a demanar informació i optava per suportar el dolor i la incomoditat com podien, com si no hagués solució.
Quin és el millor tractament?
El cistocele i altres problemes de prolapse genital com el rectocele (caiguda del recte) o el descens de l’úter, es poden tractar i, en la majoria de casos, resoldre’s satisfactòriament amb una senzilla cirurgia del sòl pelvià.
Durant anys, aquest tipus de cirurgia s’ha realitzat preferentment per via vaginal, practicant una histerectomia, és a dir, extraient l’úter i arreglant les estructures que suportaven aquest òrgan.
Les investigacions sobre el sòl pelvià i els avenços tecnològics en laparoscòpia (cirurgia amb l’ajuda d’una càmera) estan canviant de manera accelerada el tractament d’aquestes patologies, oferint bons resultats en la restauració de l’anatomia del sòl de la pelvis i la correcció del prolapse.
La intervenció es realitza bàsicament per via vaginal corregint el descens de la bufeta i reposicionant-la al seu lloc habitual. Quan hi ha una incontinència d’orina associada, es poden a la mateixa cirurgia posar petites malles sota de la uretra per a restaurar l’angle vesical. La pacient pot ser anestesiada de cintura cap avall (anestèsia peridural) o bé amb anestèsia total. Com que és una cirurgia mínimament invasiva, no sol requerir passar més de 24 hores a l’hospital.
Evidentment, aquest tipus de tècniques requereixen de personal experimentat, per la qual cosa és imprescindible acudir a un centre mèdic que compti amb totes les garanties. Després de la intervenció, la dona gaudirà de nou de llibertat per realitzar tot tipus d’activitats i podrà gaudir de nou en les seves relacions sexuals.